No veure's cera a l'orella

11 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1928.

No vore's la cera en l'orella

2 fonts, 2004.

Dit per a referir-se a qui no aconsegueix situar-se bé en la vida ja sigui perquè és mandrós o perquè gasta massa.

Si sopes en llocs tan cars no et voràs cera en l'orella / Amb el camí que porta, sense estudiar ni treballar, l'Antoni no es vorà mai cera en l'orella.

Malgastador. De: Espinal, M. Teresa.

Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).

No [arribar a] vore's cera en la orella

1 font, 2012.

Lloc: Valencià meridional.

No es vorà / vorem [mai] cera en l'orella!

1 font, 2012.

Lloc: Valencià meridional.

No haver-se vist mai cera en les orelles

1 font, 2017.

No traure-li (a algú) cera de l'orella

1 font, 2012.

Lloc: Valencià meridional.

No veure'ns mai cera en les orelles

1 font, 2020.

Ens passen la vida entre trampes (hipoteques) i bonys (deutes), així és normal que no ens vegem mai cera en les orelles.

No veure's mai cera en l'orella

1 font, 2014.

Es diu d'una persona gastadora, que té les butxaques foradades, i que viu una situació econòmica penosa. S'utilitza molt en to despectiu quan una persona s'ha fet rica i de sobte comença a comportar-se com si sempre ho hagués sigut.

«Però si no s'han vist mai cera dins les orelles… i ara només que beuen xampany!».

No veure's mai cera en les orelles

1 font, 1992.

No vore cera en l'orella

1 font, 2007.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

No vores may cera en les orelles

1 font, 1928.

Lloc: País Valencià.