Paremiologia catalana comparada digital

Ociós, rara volta virtuós

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1919.

Ociós, rara volta virtuós

6 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 138», p. 538. Columna Edicions.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «O», p. 44. Real Academia de Historia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «O», p. 247. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. O», p. 158. Edicions Víctor.

L'ociós mai no serà virtuós

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Faenafuig, gandul, malfaener, …», p. 188. Eixam Edicions.

L'ociós, rara vegada, és virtuós

1 font, 2001.
Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament. De: Atribuïda a Cató el Vell.
Equivalent en llatí: Homines nihil agendo discunt male agere.
Font: Sentència atribuïda a Cató el Vell, recollida per Columel·la (11.1.26).
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1172». Enciclopèdia Catalana.

L'ociós, rara volta és virtuós

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Ociós, -osa Refr». Editorial Moll.

Ociós, rara vòlta virtuós

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «O», p. 198. Editorial Arte y Letras.