Paremiologia catalana comparada digital

Olla plena i vinga faena

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Olla plena i vinga faena

3 fonts, 1989.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «O», p. 113. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 293», p. 578. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «O», p. 248. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Olla plena y vinga faena

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «O», p. 198. Editorial Arte y Letras.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Refrans originals de Don Manuel Peris Fuentes. O», p. 393. Editorial Arte y Letras.

Olla plena, i vinga faena

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.3. El treball i el treballador», p. 228. Eixam Edicions.

Olla plena? Vinga faena

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 145. J. Huguet Pascual, editor.