Paremiologia catalana comparada digital

Píndoles amargues van cobertes d'or

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Les píndoles amargues, solen cobrir-les d'or

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Tractaments via sistèmica. Píndola», p. 254. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 196. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Píndoles amargues van cobertes d'or

2 fonts, 1926.
Font: S.-D. Ll. C.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 129. La paraula cristiana.
Sinònim: Tota píndola daurada té l'amargantor amagada | Píndoles amarguen.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2153», p. 200. Columna Edicions.

Les píldores amargues, sòlen cubrirles d'òr

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 149. Editorial Arte y Letras.

Píndolas amargas, van cobertas d'or

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Tractaments via sistèmica. Píndola», p. 255. Universitat Miguel Hernández.

Píndoles amarguen

1 font, 1992.
Sinònim: Píndoles margues van cobertes d'or.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2152», p. 199. Columna Edicions.