Paremiologia catalana comparada digital

Pam-pam

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Pam-pam

3 fonts, 1926.
Onomatopeia dels cops forts i repetits.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pam-pam». Editorial Moll.
Trucar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 66. Editorial Moll.
Segons explica el diccionari d'Alcover-Moll, és una onomatopeia dels cops forts i repetits.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Pam-pam», p. 454. Llibres de l'Index, S.A.

Pam pam

1 font, 2021.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_12.jpg. Manuscrit.

Pam-Pam

1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia del soroll que fan cops repetits, com els de pegar, de trucar a la porta, etc.
El timbal fa «pam-pam, pam-pam» (Joan Brossa, «Fregolisme o monòlegs de transformació (1965-1966)», 1983).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 153. Edicions 62.

Pam-pam al cul

1 font, 2017.
Hipocorístic per pegar al cul com a càstig.
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 148. Ajuntament de Constantí.

Pam-pam al cul!

1 font, 2022.
Advertència als xiquets xicotets si no són creguts.
Ivars, Vicent (2022): «https://twitter.com/VicentIvars/status/1552104994781990912». Twitter.