Paremiologia catalana comparada digital

Parlar castellà

17 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.

Parlar castellà

15 fonts, 1967.
A casa ho diem quan un plat, una cassola de fang, ... sonen trencats.
Estar embriac i parlar. Estar embriac.
Va acabar la festa parlant castellà.
Sinònim: Parlar llatí | Anar content | Borratxo com una sopa | Estar pet | Portar un gat.
Un atuell de terrissa fer so d'esquerdat.
Aquesta gerra sembla que parla castellà, probablement està esquerdada.
Estar embriac i parlar / estar embriac.
Va acabar la festa parlant castellà.
Sinònim: Parlar llatí, anar content, borratxo com una sopa, estar pet, portar un gat.
Un atuell de terrissa fer so d'esquerdat.
Aquesta gerra sembla que parla castellà, probablement està esquerdada.
Parlar en estat d'embriaguesa.
Quan beu molt de vi acaba parlant castellà.
Sinònim: Parlar llatí.
Un atuell de terrissa fer so d'esquerdat.
Ha comprovat que el gerro no parli castellà.
El que passava, però, és que els catalans no entenien gaire el castellà, els sonava estrany, no el capien gaire, i per això se'n deia «parlar castellà» del so que feia una olla o càntir esquerdat. So esquerdat.
El plat parla castellà.
Popularment, anar borratxo, perquè balbuceja i no se l'entén.
Frases per a indicar la «borratxera».
Lloc: Catalunya or,.
És el que deia ma iaia quan alguna cosa ja no tenia reparació possible. Avui ho he recordat després de llençar uns mitjons trencats per la punta i pel taló i un plat petit esquerdat.
Això llencem-ho que ja parla en castellà.
Vegeu el diccionari d'Alcover-Moll, s.v. 'castellà': «Parlar castellà: fer so d'esquerdat una olla, càntir o altre atuell de terrissa (Barc., Olot)».
A casa, hi havia una colla de plats que parlaven castellà.
Lloc: Vic (Osona).
Es diu de les teules, les batolles de collir olives i ametlles, etc., quan ja estan consentides.
Font: VR.
Dit d'un plat, etc. que té una esquerda.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Parlar castellá

1 font, 1915.
Se diu d'un objecte de tarrissa o metall que dona un so esquerdat. De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.