Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1023. Editorial Selecta-Catalonia.
Peix que put, tira'l al mar
10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1910.
Peix que put, tira'l al mar
9 fonts, 1951.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Vol dir que les coses dolentes o molestes han de llançar-se o retirar-se de l'ús.
Consell molt saludable i que vindrà bé a d'altres peixos o aus marines. Significa que convé desfer-se d'allò que resulta perjudicial.
Sinònim: Similar: El que no paga lloguer, al carrer.
Peix que put, tira-l al mar
1 font, 1910.
Ho diuhen a Blanes per despreci de la dòna.
Lloc: Blanes (Selva).