Paremiologia catalana comparada digital

Peix surant: calma o vent de llevant

13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.

Peix surant, boira o vent de llevant

3 fonts, 1926.
Són diferents indicacions de presagis del vent de llevant.
Sinònim: Sol amb banyes, llevant amb cames.
Lloc: Xàbia.
Font: Sanchis Vents 45.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «2 Llevant Refr. i)». Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Llevant», p. 223. Edebe. Edicions Don Bosco.
Sinònim: Peix surant, calma o vent a llevant.
Lloc: Xàbia.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 1. Natura, entorn. a. Natura. Oratge. Predicció del temps», p. 14. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Peix surant, boira o vent al llevant

2 fonts, 2019.
Sinònim: Peix surant, calma o vent a llevant.
Lloc: Xàbia (La Marina Alta).
Font: DCVB i Llorca Baus 1985:356.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.2. El cel», p. 60. Edicions del Bullent.
El viento del este, tiene una componente de vientos cálidos y húmedos. Cuando los vientos de dirección del este se prolongan durante días, es a razón de borrascas estacionarias situadas al sureste del archipiélago. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.4. Viento de Llevant», p. 588. Universitat de les Illes Balears.

Peix surant, calma o vent a llevant

2 fonts, 2012.
Sinònim: Peix surant, boira o vent de llevant.
Lloc: Calp.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 1. Natura, entorn. a. Natura. Oratge. Predicció del temps», p. 14. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Els altres animals més observats són els peixos.
Sinònim: Peix surant, boira o vent al llevant.
Lloc: Calp (Marina Alta).
Font: Llopis 1953:184.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.2. El cel», p. 60. Edicions del Bullent.

Peix surant, calma o vent de llevant

2 fonts, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys mariners». Web.
El viento del este, tiene una componente de vientos cálidos y húmedos. Cuando los vientos de dirección del este se prolongan durante días, es a razón de borrascas estacionarias situadas al sureste del archipiélago. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.4. Viento de Llevant», p. 588. Universitat de les Illes Balears.

Peix surant, / boira o vent de llevant

1 font, 1952.
Es coneixen diversos presagis d'aquest vent. Això és, quan el peix blau surt a la superfície.
Lloc: Xàbia.
Sanchis Guarner, Manuel (1952): Els vents segons la cultura popular «Est», p. 45. Editorial Barcino.

Peix surant, calma o llevant

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1438», p. 40. Columna Edicions.

Peix surant: calma o vent de llevant

1 font, 1994.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.6 Meteorologia», p. 27. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Veient peix nedant per damunt la mar.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El llevant», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.