Paremiologia catalana comparada digital

Per Sant Joan, els doblers venen i van

21 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1926.

A Sant Joan, vénen i van

5 fonts, 1926.
Significa que el qui agredeix o injuria sol rebre també cops o injúries.
Lloc: Mallorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Venir Refr. a)». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 205. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 19. Consell de Mallorca.
La vespra de Sant Joan és tradicionalment molt moguda: uns van a la mar a prendre el bany, d'altres en vénen, uns altres fan fogueres i les salten…
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 191. Web.
És temps de treballs agrícoles.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del santoral», p. 749. Web.

Els diners vénen i van

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
La moneda és un mitjà efímer d'intercanvi, i la fortuna és oscil·lant.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 455. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 135. Edicions Víctor.

A Sant Joan vénen i van

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Baleàrics», p. 1224. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Balears.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 487. Edicions 62.

A Sant Joan venen i van

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Illes Balears i Pitiüses. Mallorca. Sant Joan de Sineu». Manuscrit.

A sant Joan, vénen i van

1 font, 2000.
Significa que el qui agredeix o injuria sol rebre també cops i injúries.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Venir», p. 103. Editorial Moll.

A Sant Juan, / venen i van

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «V. Liturgia y paraliturgia. Año litúrgico. Junio 24», p. 113. Museu de Mallorca.

Els dies vénen i van

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 834», p. 653. Columna Edicions.

Els díes venen y van

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. E», p. 320. Editorial Arte y Letras.

Els diners van y venen y no es detenen

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 88. Editorial Arte y Letras.

Per sant Joan, / es doblers vénen i van

1 font, 1951.
Lloc: Mallorca.
Sanchis Guarner, Manuel (1951): Calendari de refranys «Mes de juny. 24 de juny. Sant Joan», p. 100. Editorial Barcino.

Per Sant Joan, els doblers vénen i van

1 font, 2003.
NN: Dobler: moneda antiga que valia dos diners. En plural equival a diners en general, especialment a Mallorca.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIX. El pas del temps. El solstici d'estiu», p. 145. Pagès Editors.

Per sant Joan, van i vénen; per sant Joan, vénen i van

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 95», p. 299. Columna Edicions.