Paremiologia catalana comparada digital

Per cada home toquen set dones dretes i una de coixa

12 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1930.

Per cada home toquen set dones dretes i una de coixa

7 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1202. Editorial Selecta-Catalonia.
Per significar el major nombre de dones que d'homes.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El set», p. 116. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Vària», p. 58. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
La poligamia masculina és present, encara que no tant com refranys d'altres cultures i d'altres llengües, com ara els refranyers en llengua castellana a Espanya i especialment a Amèrica Llatina, on aquests temes són molt més presents i tenen un important to de permissivitat social.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Rols i estereotips masculins. De paraula i honor, els cornuts i els gelosos», p. 52. Consell Insular de Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 211. Edicions 62.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 2. Refranys de la família, l'amor, el matrimoni. Refranys sobre els homes», p. 15. Universitat de Lleida.

Per cada home toquen set dones i una pantorrilla que ve en cap

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1202. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Vària», p. 58. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Per cada home hi ha set dones

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 623», p. 175. Columna Edicions.

Per cada home toquen set dones i una de coixa

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 165. Museu de Vilafranca.

Per cada home, toquen set dones dretes i una de coixa

1 font, 1989.
Es creu que el nombre de dones és força superior al d'homes; a Valls diuen que per cada fadrí que mor han de morir nou fadrines, perquè la proporció resti equilibrada.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 89. Editorial de Vecchi.