Paremiologia catalana comparada digital

Per guardar un sou perden un bou

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1877.

Per guardar un sou perden un bou

4 fonts, 1877.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pèrdua», p. 78. Pagès Editors.
Briz, Francesch Pelayo (1877): Calendari catalá del any 1878, p. 96. Estampa de la Renaxensa.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Bous i vaques», p. 124. Editorial Millà.
Dit de qui no s'arrisca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 433. Edicions 62.

Per guardar un sou, perden un bou

4 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bou», p. 47. Editorial Millà.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 23. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Per guanyar un sou, perdeu un bou

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1482», p. 200. Columna Edicions.

Per guardar un sou, / perden un bou

1 font, 1910.
Se diu d'aquells qui, per economies mal enteses, perden molt més de lo que estalvien.
Equivalent en castellà: Mi hijo Benito / pierde una vaca y gana un cabrito.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo bou. Aforismes», p. 64. L'Avenç.

Per guardar un sou, perden el bou

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El bou», p. 111. Garsineu Edicions.