I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió.
Perdonavides
15 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1918.
Perdonavides
5 fonts, 2007.
Sentir condescendència.
Insult.
Poso cara de perdonavides mentre la repasso grollerament de cap a peus.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Chulo.
Hauria de ser més dur amb les dones? Adoptar aire de perdonavides? Ser més primitiu, més mascle?
Lloc: Garrigues.
Ser un perdonavides
4 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un perdonavidas, fanfarrón.
Home fanfarró, que es glorieja de valent.
Lloc: Vic (Osona).
I era la tercera vegada que estava prenyada del seu home, el Milionari, un home d'aquests que abans es deien «perdonavides», un fatxenda que guanyava quatre «quartus» tot treballant a preu fet.
Condescendent i perdonavides, el català, com la rata o l'indi, se sent superior a aquests pobrets que tot els admira, que tot ho fotografien i copien.
Ésser un perdonavides
3 fonts, 1979.
Un que es glorieja d'ésser valent.
Un fanfarró que se les dóna de valent.
El perdonavides
1 font, 1919.
Les costums morigerades del poble català tenen la llur traducció més exacta en la major part de les baralles que és veuen de tant en tant a Catalunya, que si generalment no solen passar de quatre paraules, quan arriben més enllà és quan produeixen el Perdonavides, que és aquell que després de insultar a tothom i de dir-li el nom del porc, deixant compendre que faria i que diria, acaba mirant de reull a tothom, volent dir que no li fan por, sinó fàstic... (cont.).
Es un perdonavides
1 font, 1918.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Tenir cara de perdonavides
1 font, 1986.
Amb quina cara de perdonavides t'ha dit que no t'importava gens ni mica.