Paremiologia catalana comparada digital

Perdoneu-me aquesta, que demà us en faré una de més crespa

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1914.

Perdoneu-me aquesta, que demà us en faré una de més crespa

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 405. Edicions 62.

Perdonau-me aquesta, que demà us ne faré una de més crespa

1 font, 1926.
Es diu referint-se a un que s'aprofita de la benevolència dels altres per a abusar-ne.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Perdonar Refr. c)». Editorial Moll.

Perdoneu-me aquesta, / que demà us en faré / una de més crespa

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Crespa», p. 265. Edicions Polígrafa.

Perdoneu-me aquesta, que demà en faré una altra de més fresca

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1708», p. 98. Columna Edicions.

Perdoneu-me aquesta, que demà en faré una altra més crespa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. El perdó», p. 118. Pagès Editors.

Perdoneu-me aquesta, que demà us ne faré una de més crespa

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Un agravio consentido, otro venido.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 823. Antoni López, Editor.