Paremiologia catalana comparada digital

Pif-paf

15 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Pif-paf

10 fonts, 1926.
M. Soroll produït per la topada de dos cossos blans o dels quals almenys un és blan.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pif-paf». Editorial Moll.
Pegar dues mambelletes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 66. Editorial Moll.
Soroll de dues bufetades donades l'una darrere l'altra, de dos cops de puny, etc.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 96. Editorial Moll.
Onomatopeia que reprodueix el soroll de dues bufetades donades l'una darrere l'altra, de dos cops de puny, etc.
Em va clavar un pif-paf que em va tirar a terra.
Sinònim: Flist-flast.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Bufetada». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Onomatopeia per a designar els cops.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pif-paf», p. 314. Edicions Polígrafa.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Onomatopeia expressiva del soroll de la bufetada o de la topada de dos cossos blans o d'un cos dur i un altre de bla.
Sinònim: Pif-pof.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Pif-paf», p. 461. Llibres de l'Index, S.A.
Imitació del soroll de dues bufetades, cops de puny, etc., donats l'un darrera l'altre.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «onomatopeies», p. 104. Editorial Millà.
Onomatopeia del soroll de dues bufetades o de dos cops de puny donats l'un darrere l'altre.
Es va presentar clavant-li dos mastegots: pif-paf! Quin home tan violent!
Sinònim: Plif-plaf.
Equivalent en anglès: Slap slap | Whop whop.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. P», p. 129. Eumo Editorial.
Onomatopeia del soroll de dues bufetades o de dos cops de puny donats l'un darrere l'altre.
Es va presentar clavant-li dos mastegots: pif-paf! Quin home tan violent!
Sinònim: Plif-plaf.
Equivalent en castellà: Flis flas | Pif paf | Plis plas | Zis zas.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. P», p. 129. Eumo Editorial.
Onomatopeia del soroll de dues bufetades o de dos cops de puny donats l'un darrere l'altre.
Es va presentar clavant-li dos mastegots: pif-paf! Quin home tan violent!
Sinònim: Plif-plaf.
Equivalent en francès: Flic flac | Flic floc | Pan pan | Pif paf | Pim pam | Vling vlan.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. P», p. 129. Eumo Editorial.
Interj. Onomatopeia del soroll de dues bufetades o de dos cops donats l'un darrere l'altre, o del que fa la topada de dos cossos blancs o un dels quals almenys és blan.
Botxí: Pif-paf, pif-paf! Et masego, mmaco i casco, fins a anestesiar-te a patacades […] (Salvador Espriu, «Primera història d'Esther», 1948).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 170. Edicions 62.
Bufetada. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Pif paf

2 fonts, 1952.
Si es vol figurar com una batalla, simulant que es varen donar algunes bofetades.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Sorolls i fresses produïts per objectes i coses materials», p. 74. Anales del Instituto de Lingüística.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_12.jpg. Manuscrit.