Paremiologia catalana comparada digital

Pintamones

13 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1839.

Pintamonas

2 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Pintamonas.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
S. m. fam. Renom ab que se moteja al pintòr de poca habilitat.
Equivalent en francès: Barbouilleur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pintamonas», p. 483. Impremta de Josep Torner.
S. m. fam. Renom ab que se moteja al pintòr de poca habilitat.
Equivalent en castellà: Pintamonas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pintamonas», p. 483. Impremta de Josep Torner.
S. m. fam. Renom ab que se moteja al pintòr de poca habilitat.
Equivalent en italià: Pittor da chiocciole.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pintamonas», p. 483. Impremta de Josep Torner.
S. m. fam. Renom ab que se moteja al pintòr de poca habilitat.
Equivalent en llatí: Ridiculus pictor.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pintamonas», p. 483. Impremta de Josep Torner.

Pintamones

2 fonts, 1997.
Persona vanitosa, presumida en el vestir, però sovint amb poca gràcia.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «P», p. 263. Juli Jordà Mulet.
Mal pintor (de quadres).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pintamones m. o f.», p. 261. Edicions 62.
Perdulari.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pintamones m. o f.», p. 261. Edicions 62.
Persona insignificant.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pintamones m. o f.», p. 261. Edicions 62.
Presumit.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pintamones m. o f.», p. 261. Edicions 62.

Ésser un pintamones

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 211. Editorial Millà.

Pinta-mones

1 font, 1917.
De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0013 «Motius i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser un pintamones

1 font, 2003.
Ser un presumit.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 127. Institut d'Estudis del Baix Cinca.