Paremiologia catalana comparada digital

Piu-piu

14 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Piu-piu

9 fonts, 1926.
M. Piuladissa.
Pols de gualines e d'oques con dien piu piu, Arn. Vil. ii, 166 | La llocada venturera / ja pastura fent piu-piu, Salvà Poes. 59.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Piu-piu». Editorial Moll.
D'onomatopeies, en tenim un munt. Per exemple, sense deixar els animals, un pollet o un moixó fan piu-piu, però un ocell també pot fer xiu-xiu.
Badia i Pujol, Jordi (2021): Vilaweb - Ras i curt «Els gossos no fan «guau» - https://www.vilaweb.cat/noticies/gossos-guau-onomatopeies-jordi-badia/». Vilaweb.
Crit del pollet, d'un ocell.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 66. Editorial Moll.
Ocell.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. Exemples d'agrupacions temàtiques d'onomatopeies. Animals», p. 29. Editorial Moll.
Onomatopeia per ocell.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «Bavi, nona, pupa, mam, momir… En Gomà ens acosta el llenguatge dels més petits». Catalunya Ràdio.
La piuladissa dels polls.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Piu-piu», p. 328. Edicions Polígrafa.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Onomatopeia pròpia del crit d'alguns ocells, sobretot els pollets.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Piu-piu», p. 462. Llibres de l'Index, S.A.
Polls.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B17) Mimologismes», p. 38. Editorial Acebo.
Interj. i m. Onomatopeia del crit que fan alguns ocells, especialment els pollets. | m. Piuladissa.
Si el dia tres d'abril / el cucut no fa piu-piu, / o és mort o és viu, / o senyala mal estiu (Joan Amades, «Corpus-primavera», «Costumari català», 1952).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 175. Edicions 62.

Piu piu

2 fonts, 1952.
També es creu que fan «piu piu» els pollets quan són petits i van encara amb la lloca.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Crits i veus dels animals», p. 47. Anales del Instituto de Lingüística.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_12.jpg. Manuscrit.

Estar piu-piu

1 font, 2003.
Estar xaquent.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 128. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Piu, piu

1 font, 1952.
Els ocells indiferentment, es creu que fan «piu, piu», majorment quan són molt petits, siguin de l'espècie que siguin.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Crits i veus dels animals», p. 46. Anales del Instituto de Lingüística.