Paremiologia catalana comparada digital

Pobresa fa pobresa

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Pobresa fa més pobresa

2 fonts, 1993.
El pobre mai no disposa de recursos per poder obtenir guanys.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 433. Edicions 62.
Vol dir que aquell qui és molt pobre no sol fer sinó augmentar la pròpia pobresa amb els assumptes que emprèn, perquè no té recursos per portar-los endavant (D.). Vegi's n. 2271.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2259 Pobresa», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.

Pobresa fa pobresa

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pobresa Refr. a)». Editorial Moll.
Sinònim: Misèria crida misèria.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2577», p. 288. Columna Edicions.

Pobrèsa fa pobrèsa

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVIII.- Pobres», p. 326. Institut Menorquí d'Estudis.