Paremiologia catalana comparada digital

Poc viurà qui no ho veurà

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.

Poc viurà qui no ho veurà

3 fonts, 1955.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 31. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
La qüestió de què es parla aviat es farà evident.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 48. Institut d'Estudis Eivissencs.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 266. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Poc viurà qui no ho sabrà

2 fonts, 1985.
Es diu d'un fet o esdeveniment, pròxim al desenllaç o a ésser divulgat.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Viure», p. 236. Editorial Pòrtic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 1221», p. 876. Columna Edicions.

Pòc viurá qui no ho vorá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 217. Editorial Arte y Letras.

Poc viura qui no ho vora

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «P», p. 120. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Poc viurà qui no ho vorà

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. P», p. 162. Edicions Víctor.

Poc viurá, qui no'u vorá

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «P», p. 248. Circulo Industrial de Alcoy.