Paremiologia catalana comparada digital

Pocs diners, poc (o fluix) sermó

20 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1980.

Pocs diners, poc sermó

8 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Clero», p. 218. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 59. Editorial Millà.
Qui no paga bé és mal servit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 433. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 9. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 110. Museu Arxiu de Sentmenat.

Pocs diners, fluix sermó

5 fonts, 1980.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 266. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sant Pere, és a dir, els capellans i tot el món eclesiàstic que viu dels «pagans». Les exprs. s'inspiren en el fet que la major o menor solemnitat de les activitats parroquials depén de l'estipendi, és a dir, dels honoraris. Amb més diners es paga un millor predicador, o més famós, més música, etc.
Sinònim: Pagant, sant Pere canta | Pocs diners, poca música.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.5. Déu i les creences i algunes reticències. 8.5.2. L'església i el seu món», p. 242. Eixam Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Diners i negocis», p. 130. J. Huguet Pascual, editor.

Pocs diners, poc sermó i poca música

4 fonts, 1998.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. P», p. 174. Edicions Tívoli.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 70. Garsineu Edicions.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de música i cant», p. 536. Web.

Pocs diners poc sermó

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Pocs diners, poc xermó

1 font, 1989.
La primera part del refrany parla del costum religiós antic consistent a celebrar misses de funeral tan sols per a persones riques que les poguessin pagar.
Sinònim: Pocs diners, poca música / els pobres no tenen ànima.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 129. Editorial de Vecchi.