Paremiologia catalana comparada digital

Posar-se bo

13 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1805.

Posar-se bo

4 fonts, 1996.
Guarir d'una malaltia.
Em sembla que trigarà a posar-se bo; no veig que s'animi gaire i ja fa temps que dura la convalescència / En dos dies de tractament es va posar bo.
Sinònim: Posar-se bé, fer net (d'alguna cosa), tornar-li els ossos a lloc (a algú), treure faves d'olla.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Guarir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Guarir una malaltia.
Cuida't molt, a vore si et poses prompte bo.
Sinònim: Vg. tb. Posar bo.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 86. Diputació de Castelló.
Estava malalt, però es va posar bo prenent les medecines.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 272. Llibres de l'Index, S.A.
Guarir d'una malaltia.
Sinònim: Guarir, sanar, restablir-se, posar-se bé | Veg. tb Posar-se a to 2.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 296. Edicions 62.

Posar-se bo (posar bo)

1 font, 2008.
Curar-se d'una malaltia, Retornar la salut.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Posar-se bo/na

1 font, 2018.
Retornar la salut a algú. També té el sentit de bona aparença, persona atractiva. En canvi, no és correcte «estar bo» quan parlem de coses de menjar: Aquesta escudella és molt bona (no «està molt bona»).
Vull posar-me bona per poder anar a l'escola | La teva germana està molt bona.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules», p. 379. Editorial Gregal.

Posarse bo 'l tèmps

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Abrir el tiempo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Posarse», p. 218.
Equivalent en llatí: Sedari intemperiem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Posarse», p. 218.

Posarse bo lo tèmps

1 font, 1839.
Fr. Asserenar, dissiparse los núvols, cessar los rigòrs de las plujas, vènts, y freds de la estació.
Equivalent en castellà: Abrir el tiempo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 872. Impremta de Josep Torner.
Fr. Asserenar, dissiparse los núvols, cessar los rigòrs de las plujas, vènts, y freds de la estació.
Equivalent en francès: Devenir serein.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 872. Impremta de Josep Torner.
Fr. Asserenar, dissiparse los núvols, cessar los rigòrs de las plujas, vènts, y freds de la estació.
Equivalent en francès: Se mettre au beau.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 872. Impremta de Josep Torner.
Fr. Asserenar, dissiparse los núvols, cessar los rigòrs de las plujas, vènts, y freds de la estació.
Equivalent en italià: Racconciarsi il tempo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 872. Impremta de Josep Torner.
Fr. Asserenar, dissiparse los núvols, cessar los rigòrs de las plujas, vènts, y freds de la estació.
Equivalent en llatí: Sedari, nubila evanescere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tèmps», p. 872. Impremta de Josep Torner.