Per expressar incredulitat o desvirtuar una afirmació.
—S'hi deu haver passat un munt d'hores, per fer això. —Pots comptar | —És interessant, no? —Pots comptar.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Loc. v. [LC] El verb poder es pot presentar en 2a o 3a pers. sing. o pl. del present d'indicatiu, en concordança amb l'interlocutor; el complement directe és una oració interrogativa indirecta i sol ésser elidit perquè se sobreentén. Comunica a l'interlocutor desconfiança respecte a la informació expressada a continuació o just abans.
Pot comptar si en farà, de bondat! | Diuen que és molt intel·ligent, però ja pots comptar!, no ho és tant! | —Vol parlar amb nosaltres: què deu voler? —Podeu comptar!