Paremiologia catalana comparada digital

Quan el mussol canta, senyal d'aigua

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1888.

Quan el mussol canta, senyal d'aigua

5 fonts, 1969.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «13. Animalets que emeten cants». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2756», p. 348. Columna Edicions.
En sentir cantar aquest ocell, creuen que és senyal de pluja.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Equivalent en francès: Quand la chouette chante, signe de pluie.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'ocell / L'oiseau», p. 498. Robert Morel Editeur.
12. No s'arrisca gaire el mussol com a meteoròleg pel desembre.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Desembre. Un refrany per cada dia», p. 174. Columna Edicions.

Quan el mussol canta, aigua senyala

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 150. Pagès Editors.

Quan lo mussol canta / senyal d'aigua

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mussol», p. 267. Edicions Polígrafa.

Quan lo mussol canta, / senyal d'aigua

1 font, 1910.
Lloc: Tivenys.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Mussol. Meteorològichs», p. 350. L'Avenç.

Quan lo mussol canta, / senyal d'aygua

1 font, 1888.
De dia.
Lloc: Tivenys (Ribera d'Ebro).
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 25. Associació d'Excursions Catalana.