Paremiologia catalana comparada digital

Quan el pidolaire gruny, estreny el puny

10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1900.

Quan el pidolaire gruny, estreny el puny

4 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 58. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1165. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 75. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 433. Edicions 62.

Quan el pidolaire gruny, estreny tu el puny

2 fonts, 1914.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2117», p. 193. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: A gallego pedidor, castellano tenedor.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 824. Antoni López, Editor.

Quan el pidolaire gruny estreny el puny

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Quan lo pidoladó gruny, apreta 'l puny

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quan lo pidolador gruny, apreta el puny

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.5. Usura». Web.

Quan lo pidolayre gruny, estreny tú'l puny

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 104. Editorial Rourich.