Paremiologia catalana comparada digital

Quan els esparvers canten al niu rodolen els còdols al riu

13 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1916.

Quan els esparvers canten al niu, rodolen còdols al riu

4 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 40 (15 de desembre de 1927) «Refraner. La pluja. B. Les senyals de pluja. A la terra», p. 405. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «escurçó», p. 99. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 126. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Pronòstic que plourà amb molta intensitat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 55. Edicions 62.

Quan els esparvers canten al niu rodolen els còdols al riu

3 fonts, 1951.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «13. Animalets que emeten cants». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre els esparvers». Web.

Quan els esparvers canten al niu / rodolen els codols al riu

1 font, 1916.
Jordà i Canal, Josep (1916): Aforismes catalans. Assaig d'estudi «Del temps», p. 21. Autoedició.

Quan els esparvers canten al niu, / redolen còdols al riu

1 font, 1970.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 349. Edicions Polígrafa.

Quan els esparvers canten al niu, / rodolen còdols al riu

1 font, 1930.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 115. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Quan els esparvers canten al niu, rodolen els còdols del riu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 503», p. 162. Columna Edicions.

Quan els esparvers canten al riu, rodolen còdols al riu

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. Q», p. 87. Edicions Tívoli.

Quan els espervers canten al niu / rodolen els còdols al riu

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 24. La Neotípia.