Paremiologia catalana comparada digital

Quan un ha pagat, és franc

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Quan un ha pagat, és franc

6 fonts, 1926.
Són variants de l'anterior (Qui paga lo que deu, tot lo que resta és seu).
Sinònim: Qui paga al matí, està cabal al vespre | Qui paga lo que deu, al cap de l'any està cabal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pagar Refr. r)». Editorial Moll.
Vol dir que qui no té deutes, viu content i tranquil.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.3. Comerç. 2.3.1. Compres i vendes. Refranys», p. 61. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 366», p. 764. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Dit de qui ha pagat els deutes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 433. Edicions 62.
Vol dir que qui per una atenció ha pagat el preu convingut no en deu cap altra. Vegi's n. 2057.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2055 Paga», p. 286. Institut Menorquí d'Estudis.

Quan un ha pagat és franc

1 font, 1984.
Qui paga descansa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 222. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Quand un ha pagat, es franc

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.