Paremiologia catalana comparada digital

Quan vagis a casa d'altri demana llicència a la porta

9 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1884.

Quan vagis a casa d'altri demana llicència a la porta

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1094. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 272. Edicions 62.

Quan vagis a casa ajena, demana a la porta llicència

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1653», p. 833. Columna Edicions.

Quan vagis a casa d'altre, demana a la porta llicència

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'educació i la cortesia», p. 111. Pagès Editors.

Quan vagis a casa d'altri, a la porta demana llicència

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.

Quan vagis a casa d'altri, demana a la porta llicència

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Quan vagis a casa d'altri, demana a la porta llicencia

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Cuando fueres á casa ajena, llama de fuera.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 826. Antoni López, Editor.

Quan vagis a casa de l'altre demana llicència a la porta

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Quant vajas á casa agena, demana á la porta llicéncia

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Cuando fueres á casa ajena, llama de fuera.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 634. Librerías París-Valencia.