Qui és dolent, no és mon parent

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Qui és dolent, no és mon parent

4 fonts, 1926.

Lloc: Men.

O almanco, no el volem tenir per tal.

Equivalent en francès: Qui est méchant, n'est pas mon parent.

Lloc: Catalunya del Nord.

Qui és un perdulari fins i tot es parents se'n decanten.

Lloc: Menorca.

Qui és dolent no és parent

1 font, 1993.

Es diu quan es pretén deixar de comptar com a familiars les persones que ens perjudiquen amb el seu mal obrar. També es diu en to humorístic a la persona que sols parla de parents que ha tingut en la família.

I que per haver ostentat en el seu dia càrrecs i dignitats, pretén participar-ne.

Qui es dolent, / no es mun parent

1 font, 1918.

Lloc: Menorca.