Qui és el mar, navega, i qui en terra, conrea

20 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1877.

Qui és en mar navega i qui és en terra fabrica

3 fonts, 1951.

Qui és al mar navega i qui en terra conreua

2 fonts, 1951.

Qui és el mar navega i qui en terra conreua

2 fonts, 2006.

De: Amades, Joan.

Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).

Qui és en mar navega i que és en terra fabrica

2 fonts, 2006.

De: Amades, Joan.

Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).

Qui és en mar navega, qui és en terra judica

2 fonts, 1970.

Refr. Mar. Vol dir que, és més fàcil judicar les maniobres dels marins des de terra que no pas executar-les mavegant.

Qui és a la mar navega, qui és en terra judica

1 font, 1991.

Significa que qui és a la mar, el pescador, ha de patir per treballar i en canvi els d'en terra no poden fer res contra el mal temps que puguin tenir; els pescadors no tenen temps de pensar-hi i els de terra no poden fer res més que pregar per ells.

Lloc: Cambrils (Baix Camp).

Qui és a la mar, navega; qui és a la terra, judica

1 font, 1992.

Qui és a mar navega, qui és a terra judica

1 font, 1985.

Lloc: Baix Gaià.

Qui és el mar navega i qui en terra conrea

1 font, 2006.

Qui és en el mar navega, qui és en terra judica

1 font, 2003.

Qui és en mar, navega, qui en terra, judica

1 font, 1995.

Els homes de mar de Llançà ho deien quan algú els volia donar lliçons de navegar, sense haver vist els treballs que havien hagut de fer per sortir-se'n airosos.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

Qui es en tèrra judica y qui es per mar navega

1 font, 1877.

Lloc: Balears.

Qui és en terra, judica i qui és a la mar, navega

1 font, 1992.

Sinònim: Qui és a la mar, navega; qui és a la terra, judica.