Paremiologia catalana comparada digital

Qui a l'amo no pot pegar, pega al ca

14 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1885.

Qui a l'amo no pot pegar pega al ca

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Abocar la ràbia damunt d'un innocent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.

Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca

2 fonts, 1984.
Significa que si algú no pot aconseguir tot allò que pretenia, almenys procura obtenir-ne una part (D.).
Nota meva: crec que va més en el sentit de «pagar justos per pecadors»: si no es pot desfogar amb el causant del mal ho fa amb un inferior a qui sí que pot fer-li.
Equivalent en castellà: Quien mal quiere a Pedro, pedrada le da a su perro.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2144 Pegar», p. 295. Institut Menorquí d'Estudis.
Si no pot obtenir tot lo que volia, a lo manco obtenir-ne una part.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 162. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui a l'amo no pot pegar, pega an es seu ca

2 fonts, 2003.
S'esbrava amb el més dèbil.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.5. Gent foravilera. 4.5.1. Amos, criats i mossos / Pagesos, vinaters… Refranys», p. 225. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 54. Consell de Mallorca.

Qui a l'amo no pot pagar, pega an el ca

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1160», p. 472. Columna Edicions.

Qui a l'amo no pot pegar, pega al ca

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.15. Classificació», p. 222. Editorial Moll.

Qui a l'amo no pot pegar, pega al seu ca

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Amo», p. 32. Editorial Moll.

Qui a l'amo no pot picâ, / pega es ca

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Ca», p. 8. Edicions Polígrafa.

Qui a l'amo no pot pigar, / pega an es ca

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 277. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui á l'amu no pot pigá, pega á' es seu ca

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: Quien no puede dar en el asno da en la albarda.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 165. Imprenta de Salvador Fábregues.

Qui l'amo no pot pegar, pega el seu ca

1 font, 2024.
Sovint rep algun subordinat sense culpa només per a apaivagar la ira del qui té damunt seu.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Pegar», p. 343. Llibres de l'Index, S.A.