Paremiologia catalana comparada digital

Qui bé fa, per ell fa

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1867.

Qui bé fa, per a ell fa

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 231. Editorial Arte y Letras.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 278. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui bé fa, per ell fa

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 517», p. 114. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.

Qui fa bé, per ell el fa

2 fonts, 1993.
I és que el bé sempre torna al qui el fa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 398. Editorial Moll.
Vol dir que més prest o més tard és reconegut o recompensat el bé que es fa al proïsme o quan manci hi queda la satisfacció d'haver complert amb un deure. Vegis n. 380a.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «384 Bé», p. 63. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui bé fa / per ell farà

1 font, 1973.
Lloc: Cornellà de Llobregat.
Font: El Brusi, de Barcelona.
Gelabert i Fiet, Eduard (1973): Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore «Febrer», p. 165. AGM.

Qui be fa per ell fa

1 font, 1867.
Briz, Francesch Pelayo (1867): Calendari catalá del any 1867, p. 46. Llibretería de Joan Roca y Bros.

Qui fa bé, per ell el té

1 font, 1993.
Vol dir que més prest o més tard és reconegut o recompensat el bé que es fa al proïsme o quan manci hi queda la satisfacció d'haver complert amb un deure. Vegis n. 380a.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «384a Bé», p. 63. Institut Menorquí d'Estudis.