Paremiologia catalana comparada digital

Qui bé ferma, bé desferma

18 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1885.

Qui bé ferma, bé desferma

8 fonts, 1926.
Vol dir que el qui posa atenció a lligar bé una cosa, té després el gust de veure que arriba en bon estat.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fermar Refr. c)». Editorial Moll.
Qui lliga bé una cosa, després té molta facilitat en deslligar-la.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 398. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Qui ordena bé un assumpte, en treu bon resultat.
Sinònim: Qui bé tanca, bé obri.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 129. Institut d'Estudis Eivissencs.
Vol dir que qui posa atenció a lligar bé una cosa té després el gust de veure que arriba en bon estat (D.).
Generalment s'usa en parlar de contractes, pactes, acords, etc., volent significar la conveniència de deixar les coses ben aclarides des d'un principi, per evitar tot mal entès posterior.
Equivalent en castellà: Quien bien ata, bien desata.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1301 Ferma», p. 179. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui fa ses coses bé, hi surt guanyant.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 182. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Qui té prevenció, no tropissa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 216. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui bé ferma bé desferma

7 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Destresa», p. 133. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «PENSEM I CREIEM. LA DESTRESA I LA SAVIESA», p. 26. L'Avui / El Punt Avui.
Qui sap fer bé una cosa és segur que sabrà desfer-la, si s'ho proposa.
Sinònim: Qui bé tanca bé obre | Qui bé tanca bé obre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Cada feina té el seu nus. Un bon nus mariner s'ha de fer i desfer amb facilitat i rapidesa. El coneixement de cada nus i la seva utilitat era un aprenentatge que es feia des de petit. Amb la pràctica diària, s'aprenia a fer el nus que tocava segons la feina que havia de fer aquell cap (…).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències… Navegació», p. 97. Editorial Noray.

Qui bé ferma, bés desferma

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 10. Web.

Qui be ferme, be desferma

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: Quien bien ata bien desata.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 168. Imprenta de Salvador Fábregues.