Paremiologia catalana comparada digital

Qui castiga son fill fa greuge a son enemic

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1857.

Qui castiga son fill, fa greuge a son enemic

3 fonts, 1992.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 988», p. 476. Columna Edicions.
Greuge = ofensa. Quan es castiga algú estimat, es fa amb dolor de cor pel seu bé, cosa que els enemics no voldrien que es fera per tal que resultara una mala persona.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 575. Web.

Qui castiga son fill fa greuge a son enamich

1 font, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol XXVII. De parents fills e germans», p. 42. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.

Qui castigue son amich fa greuje a son amich

1 font, 1857.
(1857): Màximas morales, d'un còdex del Monestir de Sant Cugat del Vallès, dins Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, Tomo XIII, por D. Próspero de Bofarull y Mascaró «Del enveyos», p. 174.