Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi

9 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1880.

Qui de son ventre fa un jardí ans de l'any se'n veu la fi

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1077. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 299. Edicions 62.

Qui de son ventre fa jardí, / ans de l'any ne veu la fi

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Jardí», p. 11. Edicions Polígrafa.

Qui de son ventre fá un jardi, / ans del any 'n veu la fi

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 101. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi

1 font, 1992.
Sinònim: Molt menjar, desmenja | Qui molt menja, poc temps menja | Qui poc menja, viu i menja | Bé dejuna qui molt menja.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 461», p. 707. Columna Edicions.

Qui de son ventre fa un jardí, ans del any en vèu la fi

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui del seu ventre en fa un jardí, ans de l'any, se'n veu la fi

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 23. Pagès Editors.

Qui del ventre en fa un jardí, abans de l'any en veu la fi

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 58. Garsineu Edicions.