Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui dia de faena va mudat, dia de festa va esgarrat

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Qui dia de faena va apanyat, dia de festa va esgarrat

3 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 875», p. 664. Columna Edicions.
Si es vencen les petites dificultats, ja es té molt guanyat.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. El dia i la nit», p. 62. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 280. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui dia de faena va mudat, dia de festa va esgarrat

3 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 100. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La festa». Web.

Qui de faena va apanyat, dia de festa esgarrat

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11. Festes: Carnestoltes - Tots Sants». Blogger.

Qui día de faena va apanyat, día de festa va esgarrat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 233. Editorial Arte y Letras.

Qui dia de feina va apanyat, dia de festa va esgarra

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.