Paremiologia catalana comparada digital

Qui diu mal de la pera, aquell la vol sencera

13 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1891.

Qui diu mal de la pera, aquell la vol sencera

4 fonts, 1926.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.
El Borinot (1926): El Borinot, any IV, núm. 115 (4 de febrer de 1926), p. 1-2 «Pim… pam… pum… (Dites i refranys)», p. 1. Revista El Borinot.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Es un sistema per aconseguir que els altres no la vulguin.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 328. Edicions 62.

Qui diu mal de la pera, aquell se la menja

2 fonts, 2000.
Vol dir que moltes vegades el qui desjecta una cosa ho fa perquè un altre no se l'endugui.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Pera», p. 91. Editorial Moll.
Estratègia comercial d'un possible comprador, de no mostrar interès per allò que realment li interessa, per rebaixar-ne el preu.
Sinònim: Qui diu mal de l'ase, el compra.
Equivalent en castellà: El que desecha la yegua, ése la lleva; Quien dice mal de la pera, ése la lleva; Quien rebaja el precio, quiere comprar.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «pera». Editorial Barcanova.

Qui diu mal de la pera / aqueix la vol

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pera», p. 264. Edicions Polígrafa.

Qui diu mal de la pera, / aqueix la vol

1 font, 1891.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Perera. Aforismes», p. 133. Associació d'Excursions Catalana.

Qui diu mal de la pera, / aquell se la menja

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui dit du mal de la poire, / lui-même la mange.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La fruita | Les fruits», p. 520. Robert Morel Editeur.

Qui diu mal de la pera, aquell la vol

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 485», p. 722. Columna Edicions.

Qui diu mal de la pera, aquest la vol

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La difamació», p. 89. Pagès Editors.

Qui diu mal de la pera, es que la vol sencera

1 font, 1904.
Batlle, Joan Baptista (1904): Calendari català, pera l'any 1904, p. 66. Joan Bta. Batlle.

Qui diu mal de la poma, aqueix la vol

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 57 (15 de setembre de 1928) «Refraner. XLII. La poma», p. 323. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.