Paremiologia catalana comparada digital

Qui enraona de darrere parla del cul

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Qui enraona de darrere parla pel cul

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 222. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 190. Universitat Miguel Hernández.

Qui enraona de darrera parla del cul

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1146. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui parla darrera teu, parla amb el cul

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Parlar, callar i mentir», p. 32. Garsineu Edicions.

Qui xerra a darrere, xerra amb so cul

1 font, 2008.
És poc valent, i no s'ha de tenir en compte el que surt de la seva boca.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 468. Editorial Moll.