Paremiologia catalana comparada digital

Qui es casa vell aviat perd la pell

12 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1934.

Qui es casa de vell, prompte perd la pell

4 fonts, 1969.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Perdre la pell = morir-se. Més els homes que les dones, qui es casa ben gran sol morir-se al cap de poc perquè ja no té l'energia necessària per a activitats pròpies de joves, com la marital.
Sinònim: Similars: Al bou vell, muda'l d'aire i deixarà la pell | Al bou vell, muda-li el pessebre i deixarà la pell.
Equivalent en castellà: Al tomar mujer un viejo, tocan a muerto o a cuerno.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 576. Web.
Equivalent en francès: Qui se marie vieux, perd sa vite sa peau.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 106. Robert Morel Editeur.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Dites del folklore tortosí: Parlen de casaments», p. 244. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui es casa de vell prompte perdrà la pell

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1107. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 242. Edicions 62.

Qui es casa vell aviat perd la pell

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1108. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 242. Edicions 62.

Qui es casa de vell, aviat se'n fa la pell

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 25. Autoedició.

Qui es casa de vell, pronte perd la pell

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Vell», p. 76. El Llamp.

Qui es case de vell, prompte perd la pell

1 font, 1995.
Font: MS, CL.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «l'home, la dona i l'aparellament», p. 50. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui's casa de vell, pronte pert la pell

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. De les viudes i'ls casaments», p. 155. Impremta Querol, Tortosa.