Paremiologia catalana comparada digital

Qui es menja la mel, caga la cera

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1919.

Qui es menja la mel, caga la cera

7 fonts, 1919.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 100. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1394», p. 16. Columna Edicions.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 46. Real Academia de Historia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 282. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.

Qui es menja la mèl, caga la cera

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 235. Editorial Arte y Letras.