Paremiologia catalana comparada digital

Qui escanyapobres ha estat, mor endogalat

12 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1907.

Qui escanyapobres ha estat, mor endogalat

8 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Usura», p. 123. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. TREBALL, DINERS I SORT. INTERES I USURA», p. 30. L'Avui / El Punt Avui.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 182. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 10. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Endogalar: Lligar una bèstia amb una corda al coll. la dita potser s'inspira en la fi d'Oleguer, el protagonista de «L'escanyapobres», la coneguda novel·la de N. Oller (Valls, 1846 - Barcelona 1930).
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Usurer, escanyapobres», p. 205. Eixam Edicions.

Qui escanya pobres, ha estat mort en dogalet

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 315», p. 123. Columna Edicions.

Qui escanya-pobres ha estat, / mort endogalat

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 77. L'Avenç.

Qui escanyapobre ha estat, mor endogalat

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui escanyapobres ha estat, / mor endogalat

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 234. Edicions Polígrafa.