Qui fuig de la feina s'acosta a la fam

21 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1980.

Qui fuig de la feina s'acosta a la fam

8 fonts, 1993.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 10. Web.

Qui fuig de la faena, se n'entra dins la fam

4 fonts, 1980.
S'explica molt clarament.
Sinònim: Similar: Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla || Contrari: Del treball ix el profit.
Equivalent en castellà: Similar: Al vago y al pobre, todo les cuesta doble.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 355. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 284. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.

Qui fuig de la feina, s'acosta a la fam

3 fonts, 1997.
Equivalent en castellà: Anda tan despacio la pereza, que siempre le alcanza la pobreza.
Si no fas res, estàs perdut; posa't a la feina i estaràs salvat.
Equivalent en llatí: Non operando peris: res age! tutus eris.
Font: HW 18164.

Qui fuig de la faena caurà en la fam

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.

Qui fuig de la feina, es tira dins la fam

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.

Qui fuig de sa feina es tira dins sa fam

1 font, 2008.
No té per viure.

Qui fuig de sa feina s'acosta a sa fam

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.

Qui fuig de sa feina sa tira a dins sa fam

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.

Qui fuig de sa feina, s'acosta a sa fam

1 font, 1984.
Qui no vol feina i n'ha de fer, no guanyarà per menjar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 218. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.