Paremiologia catalana comparada digital

Qui menja crostes puja les costes

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1910.

Qui menja crostes puja les costes

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1056. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 24. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 328. Edicions 62.

Qui menja crostes, puja les costes

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3820», p. 383. Columna Edicions.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 36. Amics de Tous.

Qui menja crostes, puja altes costes

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 76. Garsineu Edicions.

Qui menja crostes, puja les còstes

1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1910): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VI. Manresa, abril de 1910, núm. 41», p. 40. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.