Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1075. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui menja un aglà i beu, posa dos dits de seu
10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1918.
Qui menja una gla i beu, posa dos dits de sèu
4 fonts, 1951.
Alaba les qualitats d'aquest aliment.
Qui menja un gla i beu, posa dos dits de sèu
2 fonts, 2003.
Qui menja un aglà i beu, / pòsa dos dits de seu (O quand es mort no hi veu)
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Qui menja un aglà i beu, posa dos dits de sèu
1 font, 1984.
Ets aglans tenen molt d'aliment.
Lloc: Menorca.
Qui menja una gla i beu, posa dos dits de seu
1 font, 1992.
Qui menja una gla i beu, posa dos dits de sèu (o quan és mort no hi veu)
1 font, 2000.
Mentre el primer alaba les qualitats d'aquest aliment, el segon sembla que se'n burli.
Lloc: Illes Balears.