Paremiologia catalana comparada digital

Qui muda de dona, muda de món

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Qui muda de dona muda de món

5 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1110. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La casada», p. 20. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Qui es torna a casar ha d'habituar-se als nous costums.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 242. Edicions 62.
Significa que en tornar-se a casar, un home, ha de canviar totalment la manera de tractar la dona, en relació a la primera (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1085 Dona», p. 150. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui muda de dona, muda de món

3 fonts, 1984.
Significa que en tornar-se a casar, un home, ha de canviar totalment la manera de tractar la dona, en relació a la primera.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dona», p. 51. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1832», p. 889. Columna Edicions.
Gran diferència d'una a s'altra.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dones», p. 197. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui muda de dòna, — muda de mon

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIV.- Dones», p. 297. Institut Menorquí d'Estudis.