Paremiologia catalana comparada digital

Qui no és convidat seu en terra

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Qui no és convidat, seu en terra

4 fonts, 1926.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Convidar Loc. i refr. e)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2981», p. 203. Columna Edicions.
Significa que no cal esperar atencions de qui no et necessita.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «753 Convidat», p. 109. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui no té protecció no arriba aumon.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 190. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Qui va a un lloc que no el volen, és mal mirat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 210. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no és convidat seu en terra

1 font, 1983.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Cuina», p. 54. Consell Insular de Menorca.

Qui no es convidat, seu en tèrra

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 295. Institut Menorquí d'Estudis.