Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1055. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui no em dona pa, em pega i qui me'n dona, se n'està
9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1814.
Qui no em dóna pa em pega i qui me'n dóna se n'està
4 fonts, 1951.
Qui no em dóna pa no em pega
1 font, 1999.
Sinònim: Afarta'm i digue'm moro.
Qui no em dóna pa, em pega i qui me'n dóna, se n'està
1 font, 1992.
Sinònim: Qui no em paga, no em mana.
Qui no'm dona nom pegay qui m'en dona s'en está
1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Quien me paga manda, quien no da demanda.
Qui no'm dona pá, m' pega, / y qui me n' dona, se n'está
1 font, 1891.
Sinònim: Qui no té pá, / alguna se n'ha de pensá.
Lloc: Dosrius.