Paremiologia catalana comparada digital

Dones i ases, condemnació d'ànimes

26 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1910.

Burros i dones, condemnació d'ànimes

6 fonts, 1926.
Sinònim: Burros, cordes d'espart i dones, són la perdició de les ànimes.
Lloc: Tortosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Burro Refr. f)». Editorial Moll.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 109. Garsineu Edicions.
Lloc: Els Valentins (Ulldecona).
Forcadell Valls, Sara (2003): Raïls, 19, 2003, p. 85-99 ««Aproximació als masos dels Valentins»: Dites que diuen els enquestats», p. 97. Centre d'Estudis d'Ulldecona.
Conde(m)nació.
Font: CR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «l'home, la dona i l'aparellament», p. 48. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 83. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 107. J. Huguet Pascual, editor.

Dones i ases, condemnació d'ànimes

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 34. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 199. Edicions 62.

Dones i burros, condemnació d'ànimes

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1675», p. 851. Columna Edicions.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: 1928, Moreira (s. d.): Cada ovella en sa parella, Moreira (1926): Tararà i tararú, tot ve a ser u, Moreira (s. d.): La llum de la vida, Moreira (s. d.): Panderos i fabriols. Massip (1991: 43, 391, 459, 481, 570).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 61. Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Ulldecona.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 128. Servei Local de Català de Tortosa.

Dones i burros, condenació d'ànimes

2 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «6. La dona i l'home - 6.2. Dona». Web.
L'atractiu de les dones i la cabuderia dels burros fan perdre el cap a molts homes.
Sinònim: Connex: La dona ben composta trau l'home d'una porta.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 28. Web.

Ases i dones, condemnació d'ànimes

1 font, 1992.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Dites del folklore tortosí: Fan referència a les dones», p. 243. Servei Local de Català de Tortosa.

Burros i dones condemnació d'ànimes

1 font, 1991.
Lloc: Alcanar.
Muñoz i Ramos, Isidre (1991): Primer recull del cançoner canareu «Dites», p. 29. Cooperativa Gràfica Dertosense.

Burros i dones, condenació d'ànimes

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. De les dones», p. 155. Impremta Querol, Tortosa.

Burros, / cordes d'espart i dones, / són la perdició de les ànimes

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Les ânes / les cordes et les femmes / sont la perdition des âmes.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les dones / Les femmes», p. 34. Robert Morel Editeur.

Burros, cordes d'espart i dones, són la perdició de les ànimes

1 font, 1926.
Sinònim: Burros i dones, condemnació d'ànimes.
Lloc: Avinyonet.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Burro Refr. f)». Editorial Moll.

Burros, dones, guitarres / i cordes d'espart / condemnació d'ànimes

1 font, 1967.
Lloc: Tortosa.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Burro», p. 333. Edicions Polígrafa.

Burros, dones, guitarres i cordes d'espart, condemnació d'ànimes

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 23. Editorial Millà.

Burros, guitarres i cordes d'espart, condemnació d'ànimes

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «07. Instruments musicals de plectre i pols: guitarra - llaüt - bandúrria - mandolina - arpa - cítara». Blogger.

Dones i ases, condenació d'ànimes

1 font, 2004.
Però, a més a més, els animals objecte de la compració sempre ho són per les seves característiques negatives, que es traspassen naturalment a les dones. Usualment, es tracta de mules i ases, entre d'altres.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 29. Consell Insular de Menorca.

Dones y burros condenació d'ánimes

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 253, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Dones y burros, condenació d'ánimes

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Dones, burros, guitarres i cordes d'espart, condemnació d'ànimes

1 font, 1926.
Sinònim: Les dones i els ases, perdició de les cases | Dones i rucs, perdició dels homes.
Lloc: Tortosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dona Refr. ξ)». Editorial Moll.