Paremiologia catalana comparada digital

Qui no en cull una, mai no en té dues

13 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1987.

Qui no en cull una, mai no en té dues

8 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 138. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 138. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 11. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 97. Seuba Edicions.

Qui no en cull una mai en té dues

2 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La paciència», p. 104. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui no en cull una mai no en té dues

1 font, 1997.
Grupo Promotor Santillana (1997): Lectures. Llibre de refranys. Cicle inicial 2n «El fruiterar», p. 67. Grupo Promotor Santillana.

Qui no en cull una, mai en té dues

1 font, 1987.
Lloc: La Bisbal d'Empordà.
Servei Municipal de Català de la Bisbal d'Empordà (1987): Passat el sant, passada la festa. recull de refranys que fan referència als noms de persona «Qui no en cull una, mai en té dues. Gener», p. 10. Ajuntament de la Bisbal d'Empordà.

Qui no en cull una, mai ne té dues

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «U 149», p. 591. Columna Edicions.