Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mariner, -era Refr. b)». Editorial Moll.
Qui no fa bondat, o a mariner o a soldat
13 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1910.
Qui no vol fer bondat, a mariner o a soldat
4 fonts, 1926.
Normalment es posa soldat o mariner l'aventurer o l'inquiet que no s'acontenta de dur una vida normal i tranquil·la.
Equivalent en francès: Qui ne vuet donner satisfaction, marin ou soldat.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui no fa bondat, a mariner o a soldat i ja sabrà com les gasten
2 fonts, 1995.
Qui no fa bondat ó á mariné ó á soldat
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui no fa bondat, a marinê u a soldat
1 font, 1936.
Dita dels pares de la Vellúria, als fills de mala conducta amenaçant-los en les professions més costoses.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Qui no fa bondat, o a mariner o a soldat
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui no fa bondat, o a mariner, o a soldat
1 font, 1992.
Qui no vol fê bondat, a mariner o soldat
1 font, 1979.
Perque són dos professions en que la disciplina s'imposa.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Qui no vol fer bondat / a mariner o a soldat
1 font, 1969.
Qui no vol fer bondat á mariner ó á soldat
1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.