Paremiologia catalana comparada digital

Qui no ho vol pelut, que s'ho tongui

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1877.

Qui no ho vol pelut, que s'ho tongui

3 fonts, 1926.
Es diu per expressar indiferència o menyspreu envers l'opinió o els desitjos d'altri.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pelut, -uda Refr. e)». Editorial Moll.
Es diu per manifestar indiferència envers el que els altres poden censurar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tondre Refr. b)». Editorial Moll.
Manifesta indiferència envers el que els altres poden pensar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.7. Desitjos. Voler i demanar. Refranys», p. 406. Editorial Moll.
Equivalent en francès: Qui ne le veut pas poilu, qu'il le tonde.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 410. Robert Morel Editeur.

Qui no ho vòl pelut que s'ho tonga

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 431. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui no ho vol pelut, que s'ho tonga

1 font, 1992.
Sinònim: Ço que no es cou per a tu, deixa-ho cremar.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 1274», p. 892. Columna Edicions.