Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 108», p. 470. Columna Edicions.
Qui no té delit, no canta
7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.
Qui no té delit, no té cantera
3 fonts, 1950.
Qui no té alegria i salut, no pot manifestar-ne.
Lloc: Menorca.
Qui no té delit, no canta
2 fonts, 1953.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Qui no te dalit no te cantera
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Qui no té delit no canta (o no té cantera)
1 font, 1993.
Vol dir que qui no té alegria o salut, no pot manifestar-ne (D.).